Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)
Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza van representar un motor de canvi pedagògic sense precedents a l’Estat espanyol. Considerat un dels intel·lectuals més importants del segle XIX, Giner va tenir una presència constant a Catalunya, que va deixar empremta en el moviment de...
I tiakina i:
| Ngā kaituhi matua: | , |
|---|---|
| Hōputu: | Online |
| Reo: | Katarana |
| I whakaputaina: |
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona
2021
|
| Ngā marau: | |
| Urunga tuihono: | 44424 |
| Ngā Tūtohu: |
Kāore He Tūtohu, Me noho koe te mea tuatahi ki te tūtohu i tēnei pūkete!
|
| Whakarāpopototanga: | Francisco Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza van representar un motor de canvi pedagògic sense precedents a l’Estat espanyol. Considerat un dels intel·lectuals més importants del segle XIX, Giner va tenir una presència constant a Catalunya, que va deixar empremta en el moviment de renovació educativa i cultural de les primeres dècades del segle XX, i sobretot en els estudis de pedagogia de la Universitat de Barcelona. Els autors d’aquesta obra aprofundeixen en aspectes il·luminadors com ara el ressò de les public schools britàniques en l’ambient institucionista i el seu esperit col·legial, tutorial i esportiu; el nomadisme pedagògic i el culte a la natura que inspiraven les excursions per la serra de Guadarrama; l’estètica panteista i romàntica de Giner, i les seves relacions amb Machado i Gaziel; els ponts de diàleg entre Catalunya i Madrid, i, en especial, la influència educativa i editorial al Principat, estroncada pel franquisme, que va clausurar la Institución i va empresonar els mestres que s’hi havia format. |
|---|